Durant aquest mes de març es posa en marxa una nova llei a favor del dret a reparar els electrodomèstics, aprovada pel Parlament Europeu el novembre de 2020, lluitant així contra l’obsolescència programada. I és que la vida útil d’aquests és cada vegada més curta.
L’objectiu d’aquesta nova llei és frenar aquesta tendència, de manera que els dispositius electrònics no tinguin una vida útil inferior a almenys deu anys, reduint així el seu impacte en el medi ambient.
Fins ara, aconseguir reparar-los havia esdevingut gairebé una missió impossible, ja que per a fer-ho es requerien manuals, eines i components als quals només hi tenien accés els serveis tècnics oficials i autoritzats. D’ara endavant, els fabricants hauran d’oferir aquests manuals i eines per a què si l’usuari ho desitja, pugui reparar-los adequadament des de la seva pròpia llar.
Segons informa Associated Press: “Les empreses que comercialitzen refrigeradors, rentadores, assecadors de cabell o televisors a la Unió Europea, hauran d’assegurar que aquests puguin reparar-se i funcionin almenys durant deu anys, per tal de reduir l’enorme muntanya de deixalles elèctriques que s’acumulen anualment al nostre continent”.
L’abast d’aquesta nova llei és difícil de mesurar, ja que tot i les noves facilitats, és cert que alguns components dels nostres dispositius electrònics poden resultar complicats de substituir si no es té experiència prèvia, però de ben segur que aquesta nova normativa contribuirà a evitar les xifres actuals. I és que actualment cada ciutadà europeu genera 16 kg de residus elèctrics per any, la meitat dels quals provenen de dispositius que han deixat de funcionar.
Així doncs, amb aquesta nova normativa, els fabricants hauran d’especificar la vida útil —i real— estimada dels seus dispositius a través d’etiquetes informatives, així com facilitar-ne el procés de reparació, en cas que aquests presentin problemes.