Més del 50% dels europeus malinterpretem l’etiqueta de consum preferent

Avui us volem parlar sobre l’etiqueta de consum preferent i és que la majoria de nosaltres ho associa a la idea que aquell producte durarà poques hores abans de començar a estar en mal estat. I no és així. Aquesta etiqueta, com bé diu la paraula, és només una preferència i per tant, no l’hauríem d’entendre com a un límit de consum.

Perquè entenguem la magnitud del problema: En tota la Unió Europea es desestimen anualment 15 milions de tones de menjar, per aquesta etiqueta que no acabem d’interpretar bé. Davant d’aquesta situació, la UE es planteja canviar aquesta regulació, de manera que s’expliqui bé quin és l’estat real d’aquell producte i no doni peu a confusions.

Sense anar més lluny, més del 50% dels europeus interpretem aquesta etiqueta com una data de caducitat i no com una preferència, quan en realitat és només una data estimada de fins quan la qualitat d’aquell producte seguirà sent excel·lent i òptima. Res més que això.

Una bona manera de saber si el producte segueix en bon estat, tot i haver superat la data preferent de consum, és a través dels nostres sentits: mirar si presenta floridures, si comença a fer una olor desagradable o si té un sabor estrany.

I si seguiu sense veure-ho clar, només pregunteu-vos: Quantes vegades hem apurat el fuet o el formatge, tallant-li la primera part seca? O hem sucat el pa del dia anterior amb tomàquet, per estovar-lo?

Un món més sostenible està a les nostres mans. La pregunta que ens hem de fer és: volem fer alguna cosa per millorar-lo?